Història
El present CD MAE és el darrer estadi, fins avui, d'evolució
d'una realitat iniciada per
Marc Jesús Bertran l'any
1921 amb el seu projecte de
Museu del Teatre, la Dansa i la Música. Un
projecte en marxa, i amb uns objectius ambiciosos per a l'hora seu
seu de l'Institut del Teatre i davant dels reptes plantejats per a
la revolució de la societat de la comunicació i de la
informació.
Cronologia del MAE, Centre de Documentació i Museu de les
Arts Escèniques
1921
L'Ajuntament de Barcelona aprova la creació del
Museu del Teatre la Música i la Dansa, cedint unes sales del Palau
de Belles Arts.
S'encarrega la direcció a Marc Jesús Bertran, crític teatral
i musical que des de feia deu anys intentava tirar endavant aquest
projecte.
1922
Adrià Gual, director de l'Escola Catalana d'Art
Dramàtic, arriba a un acord previ amb Bertran i proposa a
l'Ajuntament que el Museu s'adscrigui a l'Escola nomenant Bertran
sots-director.
1929
Celebració a Barcelona de l'Exposició
Internacional de Teatre. Bertran hi exposarà una selecció del
50.000 documents de que disposava que adquireix la Diputació i
s'incorporen al fons del Museu.
1931-37
Després de la caiguda de la dictadura, Gual i
Bertran reprenen el procés d'unir el Museu amb l'Escola.
Augmenta el fons documental. Passa a la Institució els
objectes teatrals confiscats o dipositats en altres museus.
Ingressaran, entre d'altres, les col·leccions de Soler de les Cases
i Pauleta Pàmies. També s'adquirira la biblioteca de Milà i
Vilaregut i Joaquim Pena donarà la seva.
1940
El 27 de març es reobre el Museu al públic al local
reformat de l'antic Col·legi de Sant Guillem d'Aquitània, al carrer
Elisabets
1954
El 31 de maig de 1954 s'inaugura el Museu d'Art
Escènic al Palau Güell.
1955-1970
L'any 1968 la Diputació adquireix la biblioetca
particular d'Artur Sedó, integrada per 1000.000 títols i
especialitzada en arts de l'espectacle. Un cop traslldats els
volums al Palau Guell, la biblioteca s'inaugura el dia 23 d'abril
de 1969.
Es realitzaran les donacions d'una sèrie de llegats als quals
se'ls dedicaran sales pròpies: Antònia Mercè, Maria Morera, Enric
Borràs, Tórtola València i Àngel Guimerà.
1970-1980
S'inicia un procés de renovació del museu
redissenyant l'estructura museològica i habilitant nous espais per
a noves seccions com la de cinema de Fructuós Gelabert.
Sorgeix el projecte del Centre d'Estudis i Documentació de
les Arts de l'Espectacle i la Comunicació (CEDAEC) (1975)
Ingrés de la col·lecció de miniatures escenogràfiques de
Jaume Respall, els fons escenogràfics de Ramon Batlle, Joan Morales
i Artur Carbonell; material del titellaires Vergés, Anglès i Didó i
les marionetes de Harry Tozer.
1981-1988
Es desmunta l'exposició permanent i s'inicia una
política d'exposicions de caire temporal i temàtic.
El Museu pren una nova denominació com a Museu de les Arts de
l'Espectacle (1983).
S'incorporen les col·leccións d'escenografia Bartolí; Amadeu
Asensi, Oleguer Junyent, Frederic Talens, Rafael Richart i Ramon de
Batlle, Artur Carbonell i Josep Castells: També s'estableix la
recollida sistemàtica de documentació impresa com cartells i
programes. Cessió del fons documental Fructuós Gelabert a la
Generalitat a canvi de diverses col·leccions bibliogràfiques a la
Biblioteca de l'Institut.
1989-2000
Les obres del Palau Güell s'intensifiquen. En
conseqüència es redueix l'activitat expositiva al palau, i
l'activitat del Museu es concentra en la catalogació dels seus
fons. L'any 1992 es posa en marxa el pla d'infomatització del
Centre.
Trasllat del Centre d'Investigació, Documentació i Difusió de
l'Institut del Teatre al carrer Almogàvers n. 177 (1996).
Aquesta etapa es caracteritza també pels acords de
col·laboració i convenis signats amb institucions, companyies...
Donació del llegat Francesc Massó-Majó. (1992), del llegat
Bartomeu Olsina, del llegat Ramon Rogent; de decorats del Liceu de
Benet del Rio; llegat d'Antoni Alvarado, llegat de Mestres Cabanes,
figurins de Maria Araujo, Teatre de Titelles d'Antoni Vila Arrufat,
llegat del tenor Emili Vendrell, llegat d'Albert Bastardes,
escenografia de Josep Castells, Maria Araujo i Josep Riera i Aragó
(1999).
Adquisició de la col·lecció de màgia de la família Roca, el
llegat d'obra escenogràfica de Salvador Alarma, llegat d'Antoni
Coromines, fons d'escenografia S. Burmann, fons documental Josep
Oriol Mestres per a la reconstrucció del Liceu i fons del
material escenogràfic de la Companyia Els Vienesos.
2001
Reobertura a la nova seu de l'Institut del Teatre,
a la Plaça Margarita Xirgu, s/n i nova denominació com a MAE.
Centre de documentació i Museu de les Arts Escèniques.
Inauguració de l'exposició
La creació de l'efímer, i projecte educatiu
Obre el teló
2003
Inauguració de l'Exposició
Els Els Joglars, 40 anys.
2004
Se celebra els XXV Congrés de la Societat Internacional de
Biblioteques i Museu de les Arts de l'Espectacle.
